Aquest diumenge anirem a votar, tant de bo que amb una alta participació, per escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Tindrem l’oportunitat democràtica de crear les condicions per capgirar la situació i provocar un canvi de rumb en les polítiques econòmiques de la UE. Els treballadors i les treballadores, en especial els dels països del sud del continent, que som els qui hem patit més cruament la crisi, podem fer que les coses siguin diferents. Està a les nostres mans fer que el vell somni d’una Europa dels ciutadans, com a espai de benestar social i drets i referència mundial de progrés col·lectiu, torni a ser possible.
Els treballadors i les treballadores, permeteu-me l’expressió, tenim l’obligació de plantar cara al govern de l’anomenada Troika, formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, que han estat els qui han dictat les receptes econòmiques de l’austeritat i les retallades socials que han regalat als governs d’Espanya, Grècia, Portugal i Irlanda l’excusa necessària per aplicar duríssims plans de consolidació fiscal que no han fet més que agreujar la recessió econòmica, afeblir els respectius models d’Estat del Benestar i assimilar competitivitat empresarial amb extrema precarietat laboral. I al nostre país això ho hem comprovat amb molta duresa.
En aquestes eleccions podem fer que guanyin les opcions polítiques que volen un canvi perquè retorni a Europa la seva cara més humana, progressista, igualitària i justa, o podem deixar que regni la cancellera alemanya, Angela Merkel, i la seva visió d’una Europa mercantilitzada, de dues velocitats i amb ciutadans de primera i de segona. Hem de fer que passi el primer. És necessari per produir un canvi, també a casa nostra.
També és clau, però, que la participació a les urnes sigui important. El seu poder, el del BCE i el FMI, es construeix amb els maons de la nostra desil·lusió, de la nostra desesperança, de la nostra manca de confiança en el projecte social i polític d’Europa, i per tant, en la nostra desmobilització electoral. Quant més alta sigui la implicació de la majoria social que representem els més humils, més fàcil serà produir els canvi que els ciutadans i les ciutadanes d’Europa necessitem i més difícil els hi serà imposar-nos les seves polítiques regressives. Depèn de nosaltres.
En aquestes eleccions, les primeres en què les principals forces polítiques han designat els seus respectius candidats per presidir la Comissió Europea, els treballadors i les treballadores d’Espanya i de Catalunya ens estem jugant molt, moltíssim. Volem i necessitem una Europa més activa en el seu paper de garant i protector dels drets socials i laborals, ens juguem que la UE doni els passos necessaris cap a la seva configuració política i social i no tan sols monetària i financera, com fins ara. Veritablement ens juguem que les nostres velles aspiracions de pertànyer a una Europa que ha de ser pol de llibertat, igualtat i solidaritat no es transformin en un malson de pobresa, precarietat i capitalisme salvatge.
