Comença el curs polític. Un curs polític que serà intens i interessant per tot allò de nou que ens portarà. Els comicis autonòmics que se celebraran per Tots Sants centraran, sens dubte, la màxima atenció. No obstant això, no faríem bé d’oblidar que encara hi ha qüestions per resoldre: la crisi laboral que afecta el personal d’Iberia del Prat i la resposta de l’Administració a l’accidentalitat laboral, després de la mort de 5 treballadors el mes de juliol en una obra del 22@.
Amb relació a la crisi de l’aeroport del Prat, espero que AENA compleixi els acords presos amb la plantilla d’Iberia i amb la direcció de la companyia aèria. Serà la manera que el Govern central demostrarà el seu compromís de mantenir els llocs de treball i a la vegada la garantia d’una sortida digna a un conflicte, que si bé és cert que es va escapar de les mans dels sindicats majoritaris, no és menys cert que va ser la reacció a una situació greu creada per la manca de voluntat negociadora d’AENA.
D’altra banda, el dia 29 de setembre els sindicats tornarem a reclamar l’actuació contundent de l’Administració per eradicar els accidents laborals. La mort del 5 treballadors en una obra del 22@ és tan sols l’expressió –la dura expressió- de la situació d’inseguretat i manca de prevenció que pateixen moltíssims treballadors en moltíssimes empreses. Tinc el convenciment que serà la intervenció de la Fiscalia la que produeixi un abans i un després en l’accidentalitat a la feina. Això passarà el dia que un d’aquests empresaris/delinqüents, que es guanyen la vida a costa de posar en perill la dels seus contractats, vagi a la presó. Mentrestant, convé que es mantinguin i es reforcin campanyes com la que està duent a terme el Departament de Treball i que tant ha molestat a la Patronal.
Però, com deia al principi, seran les eleccions autonòmiques, a què estem convocats el pròxim 1 de novembre, les que centraran tot l’interès mediàtic. Segurament és normal, perquè ens hi juguem molt. Però, també esdevindran l’oportunitat de conèixer les veritables possibilitats polítiques del nou Estatut, com a instrument fonamental del nostre desenvolupament polític, econòmic i social.
I moltes seran les herències deixades, algunes convindrà superar-les i d’altres confirmar-les. Entre aquestes últimes, en vull destacar una –potser per a molts poc rellevant, però que ha significat un salt qualitatiu en el nostre univers simbòlic-, em refereixo a la cerimònia de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre. M’agrada l’aire republicà, des del punt de vista de l’estètica i l’aportació cultural i ciutadana que ha impregnat des del principi l’acte del passeig dels Til·lers. La concentració d’ofrenes a l’estàtua de Rafael Casanova té un alt valor simbòlic, i ara es confirma com l’espai per a la reivindicació social. Enguany els companys i les companyes de DOMAR i de Mercadona són els que han portat a aquell escenari la seva lluita.
