En el Blog

Prohibit portar ous a les clarisses

Tal i com s’estan posant les coses amb aquesta sequera històrica, no seria estrany un decret que prohibís que ningú portés ous a les clarisses per allunyar el perill de pluja el dia d’un casament, una comunió, un concert de festa major o la final d’un important partit de futbol al barri.

Bromes a banda, els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona ens estem començant a posar nerviosos. La paraula transvasament des de la batalla hídrica de l’Ebre sembla maleïda. Ni tan sols quan no hi ha més remei que utilitzar-la per descriure una aportació temporal de recursos d’una conca a una altra per abastir l’ús de boca bàsic, que és el que reclama fer el govern català. Cal la interconnexió que converteixi les conques en un sistema que permeti canalitzar els recursos de nord a sud i, al contrari, si la situació ho fes necessari.

Mentrestant, la situació es kafkiana. Els regants de les terres de ponent que es neguen a la connexió del sistema, ni tan sols de forma temporal, a l’espera que s’acabi la planta dessalinitzadora de El Prat de Llobregat, que solucionaria el 25% de les necessitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. El govern central que s’oposa a aquesta solució per raons de càlcul polític. Sense voler analitzar més del que toca, és clar que el president Zapatero ha caigut en el parany de la dreta valenciana, murciana i també l’andalusa, que s’afanyarien a retreure-li l’aplicació d’un doble punt de vista, a favor dels interessos dels catalans. La portaveu d’aquest despropòsit ha estat la vicepresidenta del govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, que ha despatxat la qüestió amb una manca de sensibilitat sorprenent. Trobo que al govern de ZP li aniria millor si no es deixés segrestrar tan sovint per l’argumentari que emana de la seu del PP al carrer Génova de Madrid. No sé si guanyaria vots a València, a Múrcia o a Madrid, però potser serviria per a dignificar els centenars de milers de vots de catalans i catalanes que hi van a anar, perquè aquells no tornessin.

El pitjor de tot, però, serà si els grans partits de Catalunya no tenen la generositat ni la visió de posar-se d’acord. Els ciutadans i les ciutadanes valorarem prou el que faci el govern per trobar la solució, però també recordarem el paper que jugui l’oposició de Convergència i Unió. És legítim que aprofiti les febleses i les contradiccions d’un govern, però no quan del que es parla és d’una situació extrema com la que viurem els 5 milions d’habitants de Barcelona, si no comença a ploure. I s’hauria d’evitar el drama mediàtic dels vaixells arribant al port carregats d’aigua. Seria un cop fortíssim pel nostre prestigi i tindria també un impacte negatiu per la dimensió turística de Barcelona i Catalunya.

Ara cal que tothom faci la seva feina, perquè l’aigua arribi a les aixetes. Nosaltres, els ciutadans i les ciutadanes, ja hem fet la nostra. A Barcelona, el consum d’aigua s’equipara a l’estàndard dels països europeus que fan un ús més responsable dels recursos hídrics. I la paguem al preu més car d’Espanya.

(Visited 9 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,551 Suscriptores

Más temas ...

Gracias Nicolás

Si hay una persona que puede reflejar lo que ha sido España durante su época reciente, esa es Nicolás Redondo.

Leer +

Un año de reforma laboral

Nuestro país está poco acostumbrado a disfrutar de acontecimientos que nos unan como sociedad, de éxitos que nos hagan enorgullecernos

Leer +
Share