La conjunció d’aquestes dues paraules sembla totalment estimulant per un sindicalista, de fet, per a qualsevol persona que es defineixi com a progressista. A Catalunya, des d’ahir, el que ha estimulat i estimularà seran comentaris, càbales, anàlisis i exercicis de càlcul de tota mena.
Mes enllà del valor indubtable que puguin representar en el rànquing de les primeres vegades o les ocasions històriques, el nomenament de Carmen Chacón com a ministra de Defensa i de Celestino Corbacho com a titular de la cartera de Treball i Immigració s’hauran de jutjar amb el temps i en funció no de la imatge optimista d’un instant, sinó del resultat de la seva gestió.
Als ciutadans i a les ciutadanes, al cap i a la fi, no els importa si el pes del PSC ha estat reconegut o si ho ha estat més el dels socialistes andalusos. El que és important per a la immensa majoria de nosaltres serà l’èxit en la consecució dels reptes que aquest país té plantejats.
I val a dir que ambdós dirigents tenen una bona base per a desenvolupar una bona feina. Carmen Chacón comença a dibuixar un perfil de política transversal, eficaç i excel·lent comunicadora. El seu tarannà serè i conciliador serà un bon conseller al capdavant d’un ministeri que manté de forma permanent el compromís amb la millora de la seva connexió amb la ciutadania espanyola, a la vegada que es projecta externament en la construcció d’una força militar europea amb un rol actiu en la defensa i l’extensió dels drets humans, la llibertat i els valors democràtics. La derivada internacional del Ministeri de Defensa també suggereix la incorporació d’aquest valor en l’intens currículum de la ministra.
Però, per raons òbvies, és Celestino Corbacho qui, des del punt de vista sindical, concentra el meu interès immediat. I vull dir que el seu nomenament ha estat sorprenent, d’una banda, i de l’altra ha tingut un efecte tranquil·litzador. M’explico. No revelo cap secret si dic que Corbacho no és un especialista en el camp de les relacions laborals, ni en el del dret del treball. No obstant això, la seva magnífica trajectòria municipal el converteix en una mena de polític d’aquells que no tenen por per la presa de decisions, saben del valor afegit del diàleg i l’acord, perquè l’ha practicat, i té la seguretat d’aquells que saben a on van. Certament que aquestes capacitats el faran connectar amb els agents econòmics i socials. Malgrat tot, i per pura prudència sindical, caldrà esperar a conèixer el seu full de ruta i el del govern en aquesta matèria, per confirmar o no aquesta expectativa generada.
En qualsevol cas, i perquè no sigui dit, des de la UGT de Catalunya ens hem afanyat a obrir el capítol del recordatori de les promeses. I cal que el nou ministre de Treball i Immigració sigui conscient que l’Estatut de Catalunya contempla el traspàs d’aquestes matèries a la Generalitat de Catalunya. I que serem exigents en la mesura que, de la mateixa forma que en clau municipal, determinades polítiques es desenvolupen amb més eficàcia des de la proximitat.
El ministre Corbacho té també altres reptes. D’una banda, la resposta als efectes que tingui la desacceleració de l’economia sobre l’ocupació, en especial el sector de la construcció. Però, també la reducció de la precarietat en la contractació, la lluita contra la sinistralitat laboral i la gestió de la immigració en un context factible d’increment de l’atur.
Aquests objectius tindran molt a veure amb els reptes del nou ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, Miguel Sebastián. Reptes que estan relacionats amb la transformació del nostre model productiu, basat fins ara en els salaris baixos i en la producció d’escàs valor afegit, que col·loca la nostra economia en situació de feblesa per afrontar la desacceleració. El nou ministre haurà de trobar els instruments i teixir els consensos per assolir aquesta fita inajornable. El nostre model de creixement ha de canviar i ho ha de fer des de la base de l’aposta per la indústria de qualitat i la innovació i no, com fins ara, amb càrrec als salaris.
Tant de bo l’èxit els mostri els seu millor somriure. Serà l’èxit de tothom.
