Després de més de cinc anys de crisi econòmica comença a instal·lar-se la idea, interessada, que estem a les portes de la sortida. Per primera vegada en tots aquests anys, el Govern i les principals corporacions econòmiques i financeres ens expliquen que comença a veure’s a la llum al final del túnel. I ens ho diuen aquells que no només no han patit els efectes de la crisi, ans al contrari, els seus beneficis econòmics no han deixat de créixer.
Mentrestant la immensa majoria hem resistit com hem pogut, en un context de recessió de l’economia, de devaluació dels salaris, d’increment de la fiscalitat que més afecta els humils, de retallades pressupostàries en els serveis públics i de màxima precarització de les nostres condicions laborals.
I el pitjor és que pretenen erigir aquest escenari de manca d’esperança per als treballadors i les treballadores com un signe dels nous temps que vénen i als que ens haurem d’acostumar sí o sí. Pretenen els mateixos que anuncien, amb més cinisme que optimisme, que en poc temps deixarem la crisi enrere, que ens resignem a viure en una societat on el treball serà precari, els salaris de misèria i els nostre esforç laboral no ens permetrà progressar personalment i col·lectivament. Volen que ens acostumem a unes relacions laborals profundament desequilibrades on les direccions de les empreses tenen tot el poder que ara la reforma laboral els regala i amb uns convenis col·lectius afeblits defensats per uns sindicats afeblits.
I res d’això passarà. En contra del que voldrien, el sindicalisme de classe continua viu i amb força. La societat bull en un mar de moviments socials que alcen la veu en la defensa dels drets de tothom amb alternatives per oposar-se a la societat de la desesperança que intentem imposar els poderosos.
Per això, aquest Primer de Maig ha d’esdevenir un veritable clam contra les polítiques que sota l’excusa de la crisi econòmica només han servit per arrabassar-nos drets i futur. Un clam contra els seus dissenyadors, emboscats darrera del Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea. Un clam contra els governs que a Espanya i també a Catalunya han aplicat entusiàsticament unes receptes que no tan sols no han servit per a repartir de manera justa i equilibrada els sacrificis de la crisi, sinó que han generat més desigualtats i més injustícia.
El sindicalisme de classe a Catalunya es mantindrà ferm en aquest combat. Un combat que hem de donar empresa per empresa, sector per sector, però que com sempre, ha tingut, té i tindrà una dimensió profundament internacional. Perquè la lluita pels drets socials i laborals ni pot ni s’ha de circumscriure al nostre país, ni tan sols al conjunt de la Unió Europea, per molt que ara notem especialment les estretors socials que patim. L’esperit del sindicalisme de classe és i serà solidari i internacional entre tots els treballadors i treballadores del món.
Per tant, companys i companyes, us animo a participar de la nostra Diada del Treball. Us animo a unir-vos a la nostra lluita, a la nostra reivindicació i a expressar-ho de forma contundent en les manifestacions dels carrers de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Hem d’aconseguir entre tots que la veu dels més humils soni ben forta i ben clara, per dir que lluitarem contra la pobresa social i laboral i que continuarem exigint més ocupació, més convenis i més salaris.
Salut i visca el Primer de Maig!
Manifestacions:
Barcelona: 12 hores, Plaça Urquinaona / Ronda Sant Pere.
Girona: 12 hores, Plaça Independència.
Tarragona: 10,30 hores, Homenatge a Pablo Iglesias, Camp de Mart. 11,30 hores, concentració a la Rambla Nova, davant l’Estàtua dels Despullats.
Lleida: A les 10 hores, als Camps Elisis, ofrena floral al monòlit de Pablo Iglesias, homenatge als jubilats i pensionistes de l’any i homenatge als afiliats que fa 25 anys que estan al sindicat. A les 12 hores, manifestació des de la Plaça del Treball.
Tortosa: 12 hores, manifestació des de la Plaça del carrilet.
