La negociació col·lectiva no ho aguanta tot. I encara menys en els moments de crisi en què ens trobem. Això és el que està passant amb el conveni que han signat a PortAventura la direcció del parc i CCOO per una ajustadíssima majoria d’un únic vot. En el moment en què ens trobem -sindicalment parlant- no és de rebut signar rebaixes. Ens juguem la nostra credibilitat i la coherència d’allò que diem i per allò que lluitem.
I encara menys a PortAventura, on els treballadors han combatut durant anys per assolir un conveni digne amb estabiliat en la contractació a través d’una borsa de més de 1.000 treballadors fixes discontinus, i amb salaris mínims situats en els 1.000 euros. No és legítim, doncs, que una majoria sindical mínima en el Comitè d’Empresa arribi a un acord amb l’empresa sense consultar-lo abans amb els treballadors i les treballadores, sense assemblees per ratificar els acords ni referèndum que dictamini el suport de la plantilla a les decisions dels negociadors.
No es poden assumir rebaixes a canvi de res. Perquè això és el que ha passat a PortAventura. Aquest estiu no es cridaran a 1.300 treballadors fixes discontinus, i el salari baixarà a 670 euros per a tots aquells que s’incorporin al Parc sense haver tingut experiència laboral prèvia i durant tres mesos. Santifiquen així que els joves hagin de treballar per una misèria, només pel fet de ser joves i no haver tingut cap feina abans. I durant tres mesos, el que vol dir que l’empresa prescindirà d’ells per contractar-ne de nous amb les mateixes indignes condicions. Aquest estiu l’empresa, en dues tongades, haurà substituït els 1.300 treballadors fixes discontinus amb salaris dignes per una tropa de joves mal pagats i sense drets. Quin èxit sindical!
I quin error descomunal per part de la direcció de PortAventura. La família Bononni, accionista majoritària del Parc, ja deu estar comptant beneficis. En poc temps, però, haurà de començar a comptabilitzar conflictes. Perquè l’avarícia d’incrementar els seus guanys a canvi del sacrifici dels treballadors i les treballadores, a canvi de l’explotació i la injustícia, sens dubte, perjudicarà la imatge del Parc i, en conseqüència, el negoci. El procés de degradació de les relacions laborals al Parc a través de la contractació d’empreses de serveis integrals continuarà i, per tant, també ho farà la degradació de la qualitat del Parc com a producte de lleure familiar. Aquesta victòria pírrica davant de la plantilla és transformarà en una amarga derrota per als accionistes, que comprovaran com els usuaris castigaran amb desprestigi i desconfiança aquests atacs als treballadors i les treballadores que fan possible que avui en dia PortAventura sigui una marca reconeguda i un negoci amb beneficis.
El problema del que està passant a Port Aventura va molt més enllà de la pròpia empresa. En la mesura que el Parc és una de les referències del sector i també del territori. L’aplicació d’aquest desgavell de conveni s’amplificarà necessàriament i pressionarà a la baixa les condicions laborals de l’entorn. Un desastre. Molt més ara que diuen -els empresaris els primers- que estem superant la crisi econòmica. Està clar que volen superar la crisi sobre la base d’empobrir-nos crònicament, i fent que els joves treballadors paguin els seus beneficis amb injustícia i explotació.
Només vull dir que l’empresa encara està a temps de repensar-se les conseqüències d’aquest conveni. De la mateixa manera que CCOO encara està a temps d’aturar aquesta barbaritat que ha signat, i tornar al camí de l’acció sindical conjunta i coherent amb el que diem.
