El Banc d’Espanya torna ser notícia. I no per res que tingui a veure amb la seva funció de control i vigilància del sistema financer espanyol. De fet, mai és notícia per aquest motiu. Recupera ara la seva vella tradició de ficar-se allà on no el demanen. El governador d’aquesta alta institució, el senyor Linde, inspirat en el seu trist predecessor, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, altrament anomenat MAFO, ha irromput en l’arena política recomanant que no apugin els salaris, demanant un nou impuls de la reforma laboral que va imposar el Partit Popular que precaritzi encara més el mercat de treball, i suggerint els joves que estalviïn perquè el futur del sistema públic de pensions és incert. Fantàstic.
Els ciutadans i les ciutadanes portem a les nostres esquenes vuit anys de duríssima crisi econòmica que ens ha empobrit, deixat a l’atur i fet fora de casa nostra. Portem ja un nombre incomptable de retallades de drets socials i serveis públics que estem suportant amb cada cop més dificultats. I, a sobre, hem hagut de pagar amb els nostres impostos el desgavell del sistema financer, el seu rescat milionari i la seva reestructuració amb milers de treballadors de bancs i caixes al carrer.
I tot perquè no van fer l’únic que tenien l’obligació de fer, i que era complir amb la seva funció de control de l’activitat financera al nostre país, del comportament ètic i sensat de la banca i assegurar que les operacions eren raonables. El cas és que mentre el nefast MAFO exigia reformes laborals, baixades salarials i increments de la productivitat, la bombolla immobiliària creixia i creixia gràcies a la sobredosi de crèdit associat a operacions especulatives que van disparar el preu dels habitatges. Un desastre que no va acabar sense l’assumpció de cap mena de responsabilitat per part de l’anterior governador del Banc d’Espanya.
El nou sembla haver-se inspirat en l’anterior. Almenys comparteixen manual. Em sembla un comportament pornogràfic. No només perquè els manca la més mínima sensibilitat humana quan demanen, als qui més han patit la crisi, que es preparin per aguantar una apretada més. No només perquè parlen dels salaris amb massa frivolitat quan el seu salari és de 174.000 euros l’any, suposo que dietes a banda. No només perquè es converteixen en protagonistes d’una pel·lícula que ni és la seva ni els pertoca dir res.
És pornogràfic perquè ho fan per estendre una cortina de fum que tapi la seva gestió, les seves intencions i, sobretot, les seves vergonyes. L’informe infame que ha presentat el Banc d’Espanya no pretén ser res més que això, la manera de traslladar el focus d’atenció cap a un altre indret ben allunyat de les decisions que ells prenen.
Sabem el que ens va passar amb l’anterior governador i com va tenir a veure amb el desfermament de la crisi econòmica més dura dels últims 80 anys. I sabem qui va pagar els plats trencats de la seva festa. No ens tornarà a passar.
