Després de 8 anys de crisi econòmica comencem a veure la llum al final del túnel. I no perquè les xifres macroeconòmiques siguin positives, sinó perquè el cicle electoral ha posat en marxa l’esperança i el canvi. La nit llarga d’aquests anys foscos del govern del Partido Popular previsiblement toca la seva fi. Nous actors en la política i noves exigències socials han posat damunt de la taula nous reptes que podem assolir. Només depèn del nostre esforç i del nostre compromís. I ho farem.
Hem de posar en marxa la màquina de la il·lusió col·lectiva per aconseguir que realment allò que volem i allò que necessita la nostra societat esdevingui realitat, i es transformi en unes polítiques orientades a assolir la màxima justícia social, a trencar amb el rumb marcat per l’austeritat en l’economia, i a tornar a col·locar-nos en el terreny de la recuperació, la creació d’ocupació de qualitat i amb salaris dignes.
Per això és necessari un compromís ferm per la derogació de les reformes laborals. No la suavització o la matisació de les reformes que van impulsar els governs del PSOE i del PP, sinó la derogació per començar la reconstrucció d’un model de relacions laborals realment equilibrat. Just el contrari del que tenim, que no ha fet altra cosa que agreujar els efectes de la crisi econòmica i instal·lar la precarietat com un element gairebé identitari del nostre mercat de treball.
Per altra banda, també és absolutament clau que s’ampliï el sistema de protecció social. I m’estic referint a la protecció de totes aquells treballadors i treballadores que després de llargues carreres professionals cotitzant a la Seguretat Social han perdut la feina per raó de la crisi, i ara es troben a l’atur amb 55 anys i amb la seva pensió en risc. No és just i, per tant, no es pot assumir socialment que es condemni aquestes persones a la pobresa en el final de la seva etapa activa i també al llarg de la seva vida com a pensionistes. És per això que la UGT de Catalunya ens deixarem la pell per aconseguir que s’estableixi un pont de protecció per a aquest col·lectiu tan vulnerable. I, amb aquest objectiu, ens trobem submergits en plena activitat, explicant arreu la nostra proposta “Garantia +55”.
Però això no només va de justícia social. També va de llibertats. Els retrocessos que en els últims anys hem patit en el terreny de les llibertats i els drets, de la mà del Partido Popular, han estat més que significatius. Des de les taxes judicials –després eliminades- passant per la Llei de Seguretat ciutadana o la criminalització del sindicalisme amb el processament de més de 300 sindicalistes després de la vaga general del 2012, posen en evidència que el govern de Mariano Rajoy ha volgut construir una societat resignada, indefensa i derrotada davant les agressions als nostres drets i a les nostres llibertats. No ho han aconseguit, i el cicle electoral que han obert les eleccions municipals és l’evidència de la reacció social davant l’abús de poder, la corrupció sistemàtica i la injustícia permanent.
Podem canviar les coses, els reptes són al nostre abast.
