Després de les eleccions municipals del 24 de maig ha arribat l’hora de complir amb els ciutadans i les ciutadanes. La gent d’aquest país amb el seu vot han dibuixat un escenari que obliga al pacte, que exigeix que les forces polítiques accentuïn allò que els uneix i deixin de banda les diferències. En definitiva, han votat acord.
I és en aquest territori en el qual la nova i la vella política, per utilitzar termes mediàtics, se la juguen. I se l’estan jugant del tot perquè poques vegades com ara la gent hem estat tan pendents de com es gestiona el nostre vot, de quines aliances sorgiran en els ajuntaments i amb quina sensibilitat s’obre el diàleg per construir un nou temps des dels municipis.
La meva opinió és que més enllà d’un escenari de pactes obligats, els ciutadans i les ciutadanes han utilitzat el seu vot amb les esperances i les il·lusions dipositades en una nova etapa que s’ha d’inaugurar i que ens ha d’allunyar de les polítiques d’austeritat que han situat el nostre país, la seva economia i la seva gent en una profunda decadència, en una brutal recessió i en un terreny sense horitzons. I això és el que han d’interpretar a la perfecció els partits polítics. Han d’entendre que volem un gir en el rumb de les decisions de govern que ens retornin al camí del creixement econòmic sòlid, la creació d’ocupació estable i de qualitat i d’enfortiment dels serveis públics. I per aconseguir tot això, és clau que aquest nou cicle que comença es marqui com un dels seus objectius principals, derogar les reformes laborals per començar a recuperar drets laborals i socials.
Un primer pas per assolir aquests objectius ha de començar als ajuntaments, sense dubte. Han d’esdevenir punta de llança d’aquest procés de reconquesta de l’estat del benestar, i ho han de fer convertint-se en un veritable contrapès dels efectes que la precarietat han instal·lat en el mercat de treball. I, per tant, s’han de convertir en promotor de contractació pública de qualitat, des del màxim respecte als convenis col·lectius de sector, situant clàusules socials en els concursos públics i fixant salaris mínims dignes de 1.000 euros. Però també és vital que tornin a impulsar les polítiques socials per evitar que cap nen passi gana o cap persona gran quedi desatesa, després d’anys de retallades, i que dediquin els màxims esforços a estimular l’economia local per assegurar la creació d’ocupació de qualitat.
Sense dubte, la política i els polítics tornen a tenir una oportunitat per demostrar que estan a l’altura de les circumstàncies, per reconectar amb els neguits i les esperances de la gent i per obrir un nou cicle presidit pel diàleg, la construcció, de solucions i l’acord.
