Que als sectors empresarials més rancis i retrògrads d’aquest país no els agrada que els treballadors i les treballadores puguin exercir el dret de vaga no és ni una novetat ni sorprèn a ningú. Que des de la patronal espanyola es proposi de manera pública que caldria limitar l’exercici legítim del dret de vaga amb idees com ara que no es pugui informar prèviament dels motius de la vaga, ja és una altra cosa. Per cert, realment alarmant. La CEOE demostra amb aquest tipus de propostes que no en té prou amb dissenyar i imposar un model de relacions laborals basat en la precarietat salarial i en la manca de drets, sinó que ara pretén obturar qualsevol via de resposta social i sindical en defensa dels interessos dels treballadors i les treballadores. Molt més si la mobilització s’expressa en forma de vaga sectorial o general.
I com a símptoma del que estic dient no cal més que tenir en compte que més de 200 sindicalistes estan afectats per processos penals o administratius per la seva participació en l’actuació de piquets informatius. Per contra, les sancions contra empresaris que de manera demostrada han impedit l’exercici del dret de vaga no passen de multes i advertències sobre aquesta mala praxi empresarial en relació als drets i llibertats dels treballadors i les treballadores.
No és la primera vegada que ho dic, i ara ho reitero: aquesta amenaça certa sobre el dret de vaga no és un fet que es pugui entendre de manera aïllada. En realitat forma part de tot un guió que pretén desproveir al conjunt de la societat de la seva capacitat mobilitzadora, de la seva capacitat de defensar activament els seus drets. La proposta de llei de seguretat ciutadana (llei mordassa), la voluntat del Govern central de condicionar els serveis mínims en cas de vaga (llei de mínims) o fins i tot la criminalització de les expressions a les xarxes socials (en especial quan s’ataca els polítics del PP) són part d’un pla ben estudiat que, d’una banda, preveu i es prepara per afrontar des de l’Estat la legítima i necessària reacció d’una societat en defensa pròpia; i d’altra banda, respon a tot un model de societat resignada i desmobilitzada, una societat de súbdits i no de ciutadans lliures.
Ara més que mai hem de travar aliances entre els moviments socials per combatre aquest procés d’involució democràtica que s’ha impulsat des dels poderosos sectors de la dreta reaccionària a Espanya. Els sindicats, per la nostra banda, i la UGT en particular, no donarà ni un pas enrere que signifiqui la pèrdua de drets fonamentals i que porti com a conseqüència que els treballadors i les treballadores perdem capacitats i eines per defensar el que é just i és nostre.
