La meitat dels catalans i les catalanes amb dret a vot s’ha abstingut. Mal símptoma. Ja sigui per cansament, ja sigui per silenci o rebuig als partits polítics, ja sigui perquè plou o perquè fa sol, l’abstenció s’ha de convertir en el principal motiu de reflexió electoral. Més enllà de victòries, de derrotes o d’interpretacions interessades, el repte més important que ara per ara tenen els nostres representants és el d’aconseguir que ens sentim vinculats a l’espai públic. El seu principal objectiu ha de ser el de retornar la il·lusió als ciutadans i les ciutadanes que l’han perdut després d’observar amb decepció evident que es parla de tot, menys del que realment importa a peu de carrer.
La distància psicològica que s’obre entre el discurs dels polítics i la realitat quotidiana de cadascun de nosaltres ja és considerable i si no fem alguna cosa ràpidament, s’ampliarà fins a convertir-se en un abisme impossible de superar. En aquest sentit, seria injust repartir a parts iguals la culpa de l’abstenció. No tinc cap mena de dubte que mentre l’esquerra no sap trobar la recepta de com fer-s’ho perquè s’incrementi la participació; el guió polític de la dreta és aconseguir generar tal nivell de descrèdit de la política que obligui el conjunt de la ciutadania a obviar els seus drets democràtics.
Només hem d’observar com el Partit Popular ha centrat la seva estratègia electoral en un crispat circumloqui entre ETA, l’Espanya que es dissol i el rebuig als immigrants. Sense vergonya, ha trencat amb el que és políticament correcte per convocar els ciutadans i les ciutadanes al discurs de la por, el racisme i la mentida. I això, ho vulguem o no, activa el vot de molts ciutadans que busquen refugi en la falsa seguretat que ofereix la dreta i en desencanta molts d’altres que s’estimen més quedar-se a casa que no pas votar els partits tan correctes com desconcertats pels nous reptes a què han d’oferir resposta.
En tot cas, vull felicitar els nous alcaldes i alcaldesses. De la seva feina al llarg dels propers 4 anys en dependrà bona part del benestar dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Espero que arrelin el seu discurs i la seva acció política a les necessitats del carrer. Que sàpiguen llegir correctament els resultats, bons o dolents, i es deixin de càbales partidàries, primàries anticipades ni cofoismes interessats.
