L’aeroport que necessita Catalunya

L’Acord estratègic per la competitivitat de l’economia catalana va establir els principis sobre els que s’havia d’impulsar el nou paradigma de creixement econòmic del nostre país. El pacte també definia la necessitat de dimensionar internacionalment la nostra economia. En un mercat globalitzat, les nostres oportunitats de desenvolupament tindran molt a veure amb la nostra capacitat de projecció mundial i de captació d’inversions estrangeres. En aquesta lògica, és estratègic que s’abordi el futur de l’aeroport de El Prat tenint en compte que del resultat en dependrà en bona mesura la consecució dels objectius que va plantejar l’Acord estratègic. El Govern de la Generalitat ha de saber aprofitar l’impuls que s’està generant des de la societat civil de Catalunya, que s’ha pres molt seriosament la definició de l’aeroport de El Prat, en tant que és una de les infraestructures estratègiques per al desenvolupament econòmic i social del nostre país. Cal, doncs, mostrar la màxima determinació per evitar solucions mediocres. Per la UGT de Catalunya seria un error centrar el debat sobre qui serà l’adjudicatari de la T-SUD. El veritablement important és dibuixar el model de gestió i la seva orientació estratègica. No és qüestió d’escollir entre One World, Star Alliance, Vueling o Skyteam. El realment important és la seva solvència i el seu compromís. Tant si acaba essent una elecció o una suma d’esforços, és essencial esvair amb total contundència l’amenaça d’un aeroport low cost, perquè això només vol dir condicions laborals low cost, qualitat low cost i, per tant, fites low cost. D’altra banda, l’Administració de Catalunya ha d’assumir el protagonisme de la gestió. Tan sols des de la proximitat es podran optimitzar les seves autèntiques possibilitats globals. Cal, però, que aquestes decisions s’emmarquin en un context més ampli de definició del conjunt d’inversions en infraestructures per Catalunya. Ara, l’agenda ve marcada per la pressió política, social i econòmica sobre el futur aeroportuari del nostre país. Convé, també, que aquest mateix impuls social, que avui tindrà la seva primera escenificació pública, esdevingui el motor d’un consens que incorpori la xarxa ferroviària de rodalies i de l’alta velocitat, el port de Barcelona i la xarxa viària que ha de millorar la nostra competitivitat.