Escric aquesta entrada al meu bloc mogut per la indignació. Ho reconec. Em costa d’entendre com en aquesta tragicomèdia de l’AVE a Barcelona i el seu efecte sobre el servei de Rodalies-RENFE, ningú no és capaç de sortir ni un mil·límetre del que és políticament correcte, encara que sigui al preu de contribuir a la mentida i a la falsedat col·lectiva.
És cert que el servei de Renfe a Catalunya és un desastre i que l’execució de les obres de l’AVE ha generat un desgavell de proporcions poc usuals. I que, segurament, el govern central hauria d’haver gestionat de forma més prudent les expectatives que teníem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya en relació a l’arribada de l’alta velocitat. Malgrat tot, i dit això, convé recordar:Primer, l’aprovació, planificació i licitació de les obres de l’AVE es va fer en ple mandat del Partit Popular.
Segon, que el traçat va comptar amb l’assentiment de totes les forces polítiques amb representació.
Tercer, en cap cas ningú al llarg de tot aquest temps va establir cap disjuntiva entre el servei de Rodalies i l’AVE a Catalunya, en el benentès que presten servei a necessitats diferents i que ambdós són clau en la definició estratègica de les infraestructures de Catalunya.
Quart, és la pròpia societat civil catalana, encapçalada pels agents socials i econòmics, que marquem la urgència de l’arribada de l’AVE a Barcelona i per tant, empenyem un govern central -en plena precampanya- a adoptar un compromís concret.
I cinquè, la sensibilitat en relació a la seguretat dels treballadors que construeixen l’AVE ha estat sempre una prioritat per als sindicats en general i per la UGT de Catalunya en particular; no hem sentit mai, els responsables dels partits polítics que ara s’afanyen a parlar de seguretat en el treball, denunciar cap de les 13 morts que s’han produït de començament d’any ençà a les obres del traçat.
Fetes aquestes consideracions prèvies, crec que ha arribat el moment que algú posi en valor l’actitud i el compromís del govern central i del president, José Luis Rodríguez Zapatero. No és habitual que un president afronti els problemes de cara i que assumeixi d’una manera absolutament generosa els problemes socials i polítics derivats de la gestió de les obres.
Diguem-ho clar: tothom sap que el Partit Popular, que ara assisteix de pancarter a manifestacions veïnals, és el veritable responsable de tot aquest desgavell. El govern d’Aznar i de Rajoy van planificar les obres, decidir el traçat i aprovar els contractes amb les empreses constructores. Per cert, per què ningú no explica per quines clàusules compensatòries aquests contractes no es poden rescindir com seria raonable veient els resultats?
Segurament per a ZP hauria estat molt més fàcil, i segurament molt més recomanable políticament, no haver assumit l’herència de gestió d’Aznar i haver reiniciat tot el procediment de planificació i execució de les obres de l’alta velocitat a Catalunya. Però, de ben segur, els que ara reclamen que s’aturin les obres i que es torni a plantejar l’accés a Barcelona haurien encès la foguera dels greuges històrics de Catalunya per denunciar un retard més, afegit als 8 anys que ja arrossegàvem gràcies al govern del Partit Popular.
La UGT de Catalunya no se sumarà a aquest aquelarre que combina debats pseudocientífics sobre el subsòl de Barcelona, surten tècnics experts en planificació ferroviària a cada tertúlia i exigeix dimissions urbi et orbe.
No volem pescar en aquest riu. El que ens preocupa és la solució per als treballadors que han vist interromput i dificultat el seu accés habitual a la feina; els efectes que això té sobre la seva vida quotidiana i la conciliació de la vida familiar i laboral; fer propostes que ajudin a passar aquest tràngol com ara la gratuïtat del servei mentre duri la situació; i sobretot, evitar que els grans oblidats de tot plegat siguin un altre cop els ciutadans i les ciutadanes, ofegats pels decibels dels que ara criden, quan abans callaven de forma còmplice.
La UGT de Catalunya ha criticat i continuarà criticant la manca d’inversions i esperarà que el govern de ZP resolgui el dèficit històric d’inversions que hem d’agrair eternament a Aznar i la seva colla. A Catalunya, que sabem d’injustícies i greuges històrics, faríem bé de recordar que el govern de Zapatero ha d’assumir el que correspongui, però seria un despropòsit abonar-nos a les tesis d’aquells que per desconeixement o no, el que fan és regar l’hort de la dreta.
