Bon dia a tothom,
En primer lloc volem agrair a l’Honorable Joan Rigol que hagi atès la nostra petició per tal de convocar aquesta reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Sota el punt de vista de la UGT de Catalunya aquesta reunió era vital. Des de la darrera trobada l’escenari ha canviat. I és en base a aquest nou context que cal que fem avui un debat serè sobre en quin estadi es troba el dret a decidir i sobretot quin és el camí a seguir, ja que tenim fites que no podem obviar.
Primer, el dret a decidir era i és el comú denominador de totes les entitats i organitzacions aquí presents.
Enteníem i entenem aquest dret com a fonamental. Pedra angular de les nostres reivindicacions. Hem de ser plenament conscients que això aglutinava totes les entitats perquè en aquests moments la societat catalana en el seu conjunt ha assumit com a propi el dret a decidir.
En aquest sentit, la nostra organització sempre ha defensat que el veritable acte de sobirania és votar i que el resultat és tan sols la conseqüència derivada d’aquest acte.
Sempre hem defensat que les diferents opcions havien de concórrer en un debat de propostes, de models, des del màxim respecte i les màximes garanties democràtiques. I enquadràvem aquest exercici en un marc de radicalitat democràtica i respecte als drets fonamentals.
Segon, el nostre objectiu és decidir.
És evident que és l’Estat espanyol qui ha posat tots els obstacles polítics i jurídics per evitar la celebració d’una consulta amb plenes garanties. Per tant, la consulta que farem no és la consulta que la majoria voldríem. Però no hi renunciem. Estem convençuts de la legalitat i la legitimitat del marc jurídic derivat de la llei de consultes no referendàries, a la vegada que manifestem que és estèril cercar solucions judicials a problemes que només es poden afrontar des de la política.
Per això cal que el dia 9 de novembre esdevingui un veritable clam democràtic. Cal que sigui un èxit de participació i de mobilització social. Cal que dictamini de manera clara i contundent la indignació d’una ciutadania a la que li han vetat des de l’Estat el dret a expressar la seva voluntat i decidir el seu futur col·lectiu.
Però és necessari que ho fem amb unitat, perquè el que cal posar en valor és el propi acte democràtic, molt més que el resultat. Malauradament aquesta consulta no ha estat presidida per un debat que posés a l’abast dels ciutadans i ciutadanes les propostes i els models que defensen les parts.
Per això és essencial que reivindiquem de manera principal el propi acte legítim d’exercir el vot. És en aquest sentit que volem posar en evidència que el dia 9N quan tanquem les urnes, el més important serà saber el nombre de participants i no un resultat que no podrà gaudir de reconeixement. Cal que el 9N sigui la gran demostració social del compromís dels catalans i les catalanes amb el nostre dret a decidir. Només desbordant les urnes desbordarem els seus arguments.
