Aquesta vegada el ministre d’Educació ha hagut de fer marxa enrere. La seva decisió de reduir dràsticament l’aportació de l’Estat per al finançament de les beques Erasmus i deixar penjats els milers de joves que comptaven amb ella durant aquest mateix curs, ha exasperat fins i tot el mateix Mariano Rajoy, que l’ha obligat a desdir-se. Quin trist balanç, el que podrà fer aquest ministre quan hagi d’abandonar la cartera: una llei d’educació (LOMCE) que amb prou feines entrarà en vigor i que ha generat el rebuig més profund mai vist en el conjunt de la comunitat educativa; i tot un seguit de decisions -la dels Erasmus només n’és una més- orientades a afeblir l’educació pública, dificultar el dret a l’educació de les classes populars i ‘espanyolitzar’ els nens catalans. Tot plegat faria riure si no fos perquè ens estem jugant el sistema educatiu i la qualitat de l’ensenyament.
Tornant als Erasmus, val a dir que no és menor el gest de rectificació que ha hagut de fer el ministre. L’estirada d’orelles que li ha propinat el seu partit ha estat ben ostentosa. I és que el ridícul ha estat notori. Fins i tot la Comissió Europea, que ha incrementat en un 85% el pressupost destinat a aquest programa de beques de mobilitat, ha hagut de sortir al pas per esmenar la plana al ministre i recordar-li que no és bona pràctica prendre decisions a la valenta deixant a la intempèrie més de 30.000 estudiants espanyols que durant el curs 2013-014 acabaran gaudint d’aquests ajuts, tot i l’ensurt que Wert els va regalar a través del Butlletí Oficial de l’Estat.
Però aquest ministre fa honor a la dita de ‘mantenella i no enmendalla’ i tot i que ha quedat als peus dels cavalls, té prou orgull com per anunciar que el que no ha pogut ser aquest any, ho serà en el proper. Emparant-se cínicament en la defensa dels més pobres, Wert ha reivindicat la necessitat de concentrar la reduïda partida pressupostària dedicada als Erasmus als joves amb menys recursos i demanar un esforç suplementari als qui tenen rentes familiars més elevades. A veure si deu ser això últim el que ha crispat els ànims dels prohoms del PP fins al punt de plantar cara a les intencions del ministre?
En tot cas, i més enllà de les arrencades de cavall i les parades de burro d’aquest ministre en aquesta matèria, el que sembla clar és que l’ull retallador del Govern de Mariano Rajoy ja s’ha fixat en les beques perquè els estudiants puguin desenvolupar part dels seus estudis a l’estranger. Queda clar que per a la dreta espanyola és assumible que els joves marxin a l’estranger a buscar la feina que no troben aquí, però no que l’Estat hagi d’invertir en la seva formació internacional.
