En el Blog

El PP amenaça les pensions

Aquest Govern del Partido Popular ja ha demostrat més que sobradament que una cosa són les promeses electorals per arribar al poder i una altra molt diferent és complir amb elles de manera conseqüent. Ho sabem prou bé. Encara ressonen a l’hemicicle del Congrés del Diputats les paraules de Rajoy contra la reforma de les pensions acordada pel Govern del PSOE amb els agents social i econòmics i aprovada en el marc de Pacte de Toledo. “Les pensions no es toquen”, deia llavors l’ara president del Govern central.

Ja hem vist en què han quedat aquelles paraules. No només s’han tocat, i molt, sinó que el Partido Popular ha portat a les portes del Congrés dels Diputats, amb absolut menyspreu dels agents socials i econòmics i del Pacte de Toledo, l’atac més fort en democràcia a una de les potes fonamentals del nostre model d’Estat del Benestar, com són les pensions.

Més enllà de les estretors econòmiques provocades per la crisi i que són sabudes, i de la transformació de la piràmide d’edat a Espanya, la proposta del PP és absolutament ideològica. No busca ni la sostenibilitat del sistema, com ho feia el pacte de les pensions de l’any 2010, ni tampoc únicament alleugerir la important factura de les pensions a què fa front l’Estat a través de la caixa de la Seguretat Social. La realitat, per molt que la retòrica cínica i mentidera dels ministres del PP ens ho vulgui amagar, és que la reforma persegueix un doble objectiu. D’una banda afeblir el sistema públic de pensions, en tant que públic i, per tant, allunyat –veurem fins quan- de les urpes de l’especulació privada. I, d’altra banda, estimular la contractació de plans de pensions privats que signifiquin una injecció econòmica per al sistema financer que faciliti la seva recapitalització.

Ja sabem que a partir d’ara les pensions no es revaloritzaran en funció del comportament de cost de la vida i que, per tant, es produirà una sensible pèrdua de poder adquisitiu que provocarà l’empobriment dels més grans i del conjunt de la societat. I també constatem que si el model de relacions laborals d’aquest país es manté en els nivells actuals, és a dir, precarietat en la contractació i continuada rebaixa salarial, els futurs pensionistes tindran moltíssimes dificultats.

Si, a sobre, afegim les limitacions que la reforma del govern del PP està impulsant, com és l’aprovació del factor de sostenibilitat basat en l’esperança de vida en el moment de la teva jubilació, el resultat és que els joves treballadors d’ara tindran un futur ben negre quan siguin pensionistes, si no hi posem remei.

Un remei que ha de venir de la mà de la mobilització constant en el carrer i per l’exigència als partits polítics d’esquerres d’un compromís clar i nítid en el sentit que modificaran aquesta reforma que el PP farà triomfar gràcies a la seva majoria absoluta. No podem deixar que, en aquest terreny, s’imposi la resignació ni la desesperança. Les coses no tenen que ser així només perquè ho manin les elits extractives -que s’han enriquit més encara amb aquesta crisi, mentre la majoria l’estem patint duríssimament- a la seva encarnació parlamentària, que és el PP.

I no ho seran si tenim clar que el sistema públic de pensions està tan amenaçat com ens volen fer creure; si tenim clar que unes pensions dignes són un dret però també una font d’impuls econòmic; si tenim clar, en definitiva, que aquesta és una lluita que ens afecta intergeneracionalment.

(Visited 4 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,551 Suscriptores

Más temas ...

Gracias Nicolás

Si hay una persona que puede reflejar lo que ha sido España durante su época reciente, esa es Nicolás Redondo.

Leer +

Un año de reforma laboral

Nuestro país está poco acostumbrado a disfrutar de acontecimientos que nos unan como sociedad, de éxitos que nos hagan enorgullecernos

Leer +
Share