El conseller d’Economia de la Generalitat, Manel Castells, ens va traslladar en el transcurs de la reunió d’ahir els principals punts de l’acord amb el govern espanyol sobre les inversions a Catalunya. Són bones notícies. Mai el nostre país havia assolit una fita econòmica i financera d’aquestes característiques. Ara es tracta de no esguerrar aquest futur prometedor.
M’explico: podria passar que, després d’haver aprovat el nou Estatut i d’haver-ne impulsat el desplegament també a través d’un bon acord d’inversions de l’Estat a Catalunya, ara ens equivoquéssim en la seva materialització. Seria un veritable desastre que tot l’esforç desenvolupat de forma gairebé transversal i l’èxit aconseguit no es concretés per manca de consens i excés de miopia política. El Govern ha de sumar tot l’arc parlamentari en un compromís ferm que asseguri l’execució de les inversions, encara que es produeixi un tomb en la majoria electoral. El contrari ens portaria a un carreró sense sortida que impediria la planificació de les futures infraestructures en relació als reptes econòmics i socials que el nostre país ha d’afrontar sense més dilació. Una planificació que ha de mantenir una coherència màxima amb el Pla d’inversions de la Generalitat de Catalunya.
No obstant això, vull ser confiat i optimista i pensar que s’imposarà aquest sentit comú tan català i sabrem aplegar totes les energies al voltant del que realment és important: l’optimització de la inversió recentment acordada entre el conseller Castells i el vicepresident econòmic, Pedro Solbes.
L’experiència em diu, però, que convé que els principals agents socials i econòmics acompanyem aquest procés. I per això, ahir davant dels mitjans de comunicació i avui a través del meu bloc, proposo que l’Acord estratègic per la internacionalització, l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana esdevingui de nou el marc on es defineixi, amb l’aportació de l’Administració i de les organitzacions signants, quin ha de ser l’ordre de prioritats d’aquestes inversions. Faria bé el Govern de compartir la seva anàlisi amb la dels sindicats i els empresaris. Tan sols una aposta d’àmplia base social i econòmica pot garantir de forma eficaç la consecució d’aquest consens tan necessari per la creació de les condicions per al desenvolupament sostingut i sostenible del nostre país. Tan sols un acord sòlid en forma de Pacte nacional per les infraestructures pot dibuixar amb garanties la Catalunya dels propers 7 o 10 anys. Espero que l’Administració sigui sensible a aquesta proposta que faig en nom de la UGT de Catalunya, i que comparteixen els principals agents econòmics i socials. Catalunya no pot perdre ni una oportunitat més.
