Joves i sindicalistes. Es pot dir més alt, però no més clar. L’Avalot ha reafirmat les seves senyes d’identitat per a seguir endavant, sempre un pas més enllà. És una organització forta, cohesionada i amb presència activa a les empreses però, sobretot, amb futur. Un futur que es projecta amb la legitimitat que dóna el combat que han emprès en el present. No volen perdre’s ni una de les batalles del nostre temps en defensa dels que menys tenen; dels que esperen solucions; dels que estan desitjant que algú d’una vegada parli per ells i per a ells.
Així és l’Avalot. Una organització juvenil i madura. Imaginativa i reflexiva. Àgil i creativa. Un espai dinàmic d’homes i dones joves que s’han pres seriosament la seva vocació de servei i són conseqüents. Un lloc de debat ideològic permanent i crítica constant. Però, sobretot, comença a ser un referent social que està complint amb eficàcia una de les missions principals que qualsevol organització que cerqui la transformació del món en un lloc millor ha d’aconseguir: crear la sensació que el que ens proposem és possible. Sembla una banalitat, però no ho és. Quan els joves de la UGT de Catalunya es van plantejar que calia regular les ETT, ho van aconseguir; quan es van proposar incrementar el SMI, la seva ajuda va ser fonamental; pocs com ells han aconseguit posar en dubte la Llei de l’habitatge i plantejar alternatives serioses. I ningú com ells ha sabut dir-los als joves i no tan joves que amb menys de 1.000 euros no es pot viure dignament, i que canviar les coses és possible. Ningú com ells per tornar a la càrrega amb la gran oblidada del sistema educatiu: la formació professional.
Aquí rau el seu principal valor. En la seva capacitat de preguntar-se: per què no? Aquesta il·lusió que tenen, però en dosis industrials, és la que hem de generar els sindicats, els partits polítics i les organitzacions que som referents per als ciutadans i les ciutadanes. Per això espero que ningú no s’equivoqui. Que no els cerquin etiquetes per a qualificar-los com alguna cosa nova i potser efímera. No són el nou sindicalisme, són el sindicalisme de nou.
Pots llegir l’article en castellà fent clic aquí
