Reconec que la xifra m’ha sobtat. El 54% de les dones assalariades de Catalunya, unes 720.000 segons l’Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, cobren menys de 1000 euros mensuals. Just el doble que la xifra d’homes que es troben en aquesta situació. Un cop més observem com les situacions de precarietat afecten més durament les dones. Observem amb indignació que al darrera de les dades que confirmen la incorporació de la dona al mercat de treball, s’amaga una realitat decepcionant: el món laboral les ha obert els braços per acollir-les en feines poc qualificades, menys reconegudes, excessivament precàries i, per suposat, mal pagades. I aquí rau el principal repte del sindicalisme en general i de la UGT de Catalunya enj particular. O som capaços de generar les condicions perquè aquesta situació canviï a través de la presa de consciència social, apel·lant a l’opinió pública, i a través de la Negociació Col·lectiva; o estem condemnant la meïtat del país a la desilusió, la desesperança i el cabreig impotet.
La UGT de Catalunya, quan posa al damunt de la taula aquesta esferïdora xifra no pretén buscar un titular atractiu per als mitjans. El que pretén es convertir els propis mitjans en aliats per denunciar una situació que es es desconeix perquè es troba sepultada sota tones i tones de xifres macroeconòmiques i profund estudis de conjuntura que s’escarrassen en afirmar que tot va bé. Doncs no. Les coses no van bé si 720.000 dones i també milers d’homes tenen series dificultats per arribar a final de mes. Aquestes dades posen en evidència, si es possible fer-ho encara més, que la competitivitat de la nostra economia es basa en els baixos salaris i no en la recerca i producció de qualitat i amb valor afegit. I així no anem enlloc. El tant anomenat canvi de model productiu és una aposta pel future de la nostra economia, sens dubte. Però, també perquè les xifres confirmen que gran part de la nostra societat pot quedar fora del progrés. I no ens ho podem permetre
Es per això, que des de la UGT de Catalunya confirmem una vegada més la nostra voluntat de combatre amb tota la intensitat sindical que sigui necessària, perquè els salaris creixin fins assolir aquest nivell mínim de dignitat que avui hem situat en 1000 euros.
