M’he assabentat de la declaració d’alto el foc permanent decretada per ETA durant una reunió que manteníem a Barcelona les direccions nacionals de la UGT de Catalunya i del sindicat majoritari basc, ELA. I ha estat veritablement emocionant. Aquesta esperada i desitjada treva, utilitzant les mateixes paraules que José Elorrieta, el secretari general del sindicat basc, ha creat una situació digna de passar al llibre de les anècdotes. ELA, un sindicat nacionalista, ha valorat el decret de treva en roda de premsa des de la seu de la UGT de Catalunya, utilitzant els nostres espais i amb el nostre logo de fons. M’ha semblat com si aquesta situació inesperada esdevingués una metàfora del que altres actors a d’altres escenaris hauran de concedir per trobar elements comuns que impulsin la pau definitiva a Euskadi i a la resta de l’Estat.
Espero que així sigui. L’ànim del conjunt del país és favorable a recórrer un camí que serà difícil, però en el pensament de la majoria hi ha la sensació que no ha de tenir marxa enrere, que no ens ho podem permetre. És per això que manifesto el meu convenciment que el conjunt de la ciutadania no entendrà que els partits en general, i el Partido Popular en concret, no prenguin la determinació de deixar-se fins a l’últim gram d’esforç en la consecució de la pau. L’hem de guanyar entre tots, però avui més que mai des de la Transició a la Democràcia, necessitem el lideratge sòlid de polítics amb visió d’Estat, generositat i decisió.
Però, no són els únics que han de sumar energies. Tota la societat civil i especialment els agents socials hem de donar ple suport al procés que ara s’obre. En el mateix sentit, vull transmetre la meva convicció personal i política que els sindicats estarem a l’alçada de les circumstàncies i demostrarem més que mai el nostre compromís amb el diàleg, la democràcia i la pau, com ja ho han fet reunint-se fa unes setmanes la UGT d’Euskadi i el sindicat abertzale LAB. Avui parlàvem amb ELA sobre la situació laboral, econòmica i social. També sobre l’Estatut de Catalunya i comparàvem els nostres models sindicals. Ens explicaven el seu desig de viure en un país en pau on les qüestions socials, polítiques i sindicals no estiguin condicionades per l’efecte de la violència. Avui, després de l’anunci d’ETA, he comprovat en la mirada de José Elorrieta que tots farem el possible perquè guanyem la pau.
