Sincerament, no sé si la cancellera alemanya Angela Merkel s’està fent una campanya d’imatge aprofitant la crisi dels refugiats de Síria o si realment l’acollida de 800.000 persones que escapen del drama en aquell país respon a profundes conviccions humanitàries. En el fons m’és ben igual, perquè el que importa és que Europa afronti ja i de manera efectiva la tragèdia de milers i milers de persones que fugen de la guerra i troben a occident el camí per salvar la vida.
Per això, em fa vergonya que la resposta de la majoria dels països sigui tan patètica, tan poc solidària, tan poc humana. I menys quan al que està passant a Síria hi ha l’empremta de la incapacitat dels països occidentals, sobretot, per solucionar un conflicte que està devastant un país sencer. La situació de bloqueig polític que hem viscut fruit dels interessos geoestratègics, econòmics i energètics dels Estats Units, Rússia i la Unió Europea ha fet impossible acordar accions pacificadores que haurien impedit en bona part aquesta crisi humanitària. Una crisi d’enormes dimensions que ara, irònicament, ha esclatat a les portes orientals del vell continent.
I estem tan acostumats com cansats que la resposta de la Unió Europea sempre es mogui entre la por, l’egoisme i la ineficàcia. Incapaços d’acordar accions conjuntes, acaba presentant un espectacle molt poc edificant. Un espectacle deplorable que només canvia quan, des de baix, les imatges dels refugiats bloquejats a la frontera d’Hongria o de nens morts a les platges gregues activen les consciències d’una ciutadania europea que, avui més que mai, representa la millor esperança d’una Europa diferent i millor de la que ara tenim, tan allunyada del seu esperit fundacional.
I parlant d’espectacles, no puc oblidar el que ha donat el govern del Partit Popular en relació a aquesta mateixa qüestió. Fins al punt d’intentar passar de puntetes per la seva quota solidària a l’hora d’acollir refugiats, fins que la cancellera alemanya l’ha aconsellat –n’estic segur- en privat fer algun gest. Un petit gest que conviurà, patèticament, amb la pressió del Partit Popular a les comunitats autònomes per prohibir o condicionar fins a l’extrem l’accés a la sanitat pública dels immigrants sense papers. Una vergonya.
Sort que, com sempre, és des de baix que les coses canvien. Per això crec que és de justícia destacar el paper de molts ajuntaments, amb el de Barcelona al capdavant, que s’han ofert per acollir refugiats sirians i comencen a preparar els operatius per atendre des de les ciutats i viles aquest drama que avui apel·la a les nostres consciències i fins i tot posa en entredit la nostra dignitat com a ciutadans d’Europa.
Per això, des de la UGT de Catalunya cridem a la participació a la concentració d’avui per a demanar la creació d’una xarxa de municipis acollidors de persones refugiades a Catalunya. Sota el lema “Aquí sí, Catalunya acull” us hi espero aquesta tarda, a les 18.30 hores, davant del poliesportiu de l’Estació del Nord a Barcelona.
