El president Maragall no tornarà a encapçalar la llista del PSC. I reconec que tot i que era una possibilitat clara i declarada, en saber la notícia no he pogut deixar de pensar que amb ell acaba una etapa important de la política catalana. Sens dubte, Pasqual Maragall ha estat un polític rar; per alguns, incòmode, i per altres, estimulant. Un personatge heterodox i avançat, amb una visió de futur poc comú, que en massa ocasions havia de frenar quan se n’adonava que ens el miràvem des de lluny perquè era difícil seguir-lo. Insatisfet compulsiu. Persona honesta i d’ideals. Descarat. De tracte imprevisible. Home de resultats. Un outsider al front d’un partit dels clàssics. Convençut dels seus arguments i capaç de posar-los cap per avall tot d’una si s’havia d’afrontar una situació nova. Més enllà dels Jocs Olímpics del 92 o de l’Estatut de 2006, o de les anades i tornades als Estats Units o a Roma, un apassionat per Catalunya i pel seu progrés social i econòmic. Pasqual Maragall ha estat la vitalitat extrema i també la desorientació després de la desil·lusió. El seny i la rauxa condensades. Amb la seva retirada de la primera línia no deixa ni orfes ni hereus. Amb la seva decisió no abandona l’escena, simplement es transforma com l’energia per anar a fer petar allà on calguin grans dosis d’imaginació, empenta i coratge davant la dificultat i l’impredictible. Allà serà on el trobarem, no en tinc cap dubte. Deixarà aquesta trinxera i haurà estat com el llegat de l’últim dels posseïdors de la capacitat de representació i interpretació d’una societat complexa, més enllà del que digui la demoscòpia. Marxa l’últim d’una generació molt especial. Ara obrim un nou panorama. Les eleccions previstes per a la tardor donaran pas a una etapa diferent, amb nous actors. Estarem atents.
UGT ante el anuncio efectuado por el Presidente del Gobierno
UGT ante el anuncio efectuado por el Presidente del Gobierno de la nación, en el que manifiesta abrir un periodo