Per primera vegada, els sindicats i el govern hem acordat reformar el sistema de la Seguretat Social sense que això suposi cap retallada de prestacions, tot al contrari.
Encara que alguns diguin que aquesta ha estat una reforma tèbia, sobretot aquells que es passen els dies i els anys augurant el col·lapse del sistema, la veritat és que hem aconseguit un acord que serà capaç d’incorporar correccions que asseguraran la seva sostenibilitat i a la vegada permetran l’ampliació de la seva cobertura per al conjunt de treballadors i treballadores.
Més enllà dels elements fonamentals que s’han negociat a través del diàleg social, com són l’increment d’un 26% de les pensions mínimes al llarg de la legislatura i l’acord per a la creació del Sistema Nacional de Dependència com a quarta pota de l’Estat del benestar, aquesta reforma que acordem ara amb el govern de Zapatero inclou millores significatives en diversos àmbits: s’amplia el període de carència i s’incrementa la pensió mínima per Incapacitat Permanent; s’amplia la prestació de viduïtat a parelles de fet i es garanteix el 50% de la pensió; els orfes no tindran cap topall quan se sumin diverses pensions d’orfandat a la de viduïtat en cas de menors ingressos; s’actualitzarà la llista de malalties professionals; es compensaran els coeficients reductors més grans als prejubilats abans del 2002 i els aturats majors de 52 anys que cobren subsidi d’atur elevaran la seva base de cotització del 100% al 125% del Salari mínim interprofessional.
Sens dubte, són mesures menys rellevants mediàticament però que suposen avenços per a milers de treballadors, prejubilats i pensionistes.
Els mitjans han centrat la seva atenció sobre la jubilació parcial. En aquest punt, haig de dir que els sindicats ens hem hagut de treballar a fons el manteniment de la modalitat de contracte relleu. El plantejament del govern tan sols pretenia la reducció de la despesa de la Seguretat Social, mentre que el prisma de la UGT era molt més ampli. Al final, tot i que s’exclou determinats col·lectius del contracte relleu, hem aconseguit que el govern entengui que té un valor estratègic des del punt de vista de la producció, del rejoveniment de les plantilles i la creació d’ocupació de qualitat. D’altra banda, també s’ha ampliat el període de carència per a la percepció de la pensió contributiva de jubilació. Ara s’estableix un període de 15 anys efectius –sense computar els dies corresponents a les pagues extraordinàries. Això sí, amb un període de 5 anys de transició per a la seva aplicació.
Però vull destacar, perquè és motiu de preocupació per a molts treballadors i treballadores, que no s’ha modificat el període de càlcul per establir la pensió de jubilació; tampoc no s’ha modificat a la baixa l’escala de percentatges sobre la base reguladora en funció dels anys cotitzats ni tampoc s’amplia l’edat de jubilació, encara que s’incentiva el perllongament voluntari de l’activitat laboral.
En definitiva, hem aconseguit un acord positiu. Un pacte que permet mirar el futur amb la màxima tranquil·litat. Perquè hem introduït els ajustaments necessaris per assegurar la sostenibilitat del sistema, sense perjudici de ningú i, d’altra banda, perquè la Seguretat Social es troba en el millor moment de la seva història. Em sap greu pels diners que determinats interessos inverteixen en l’elaboració d’informes catastròfics que l’únic que pretenen és l’afebliment del sistema públic de protecció social, a favor dels fons de pensions privats. Encara recordo aquell informe que predeia la desfeta del sistema al 2010. Hauran de refer les seves projeccions o canviar d’analistes.
La Seguretat Social té futur. Un bon futur.
