En el Blog

Quan la crisi arriba, la igualtat surt per la finestra

Hi ha crisi. Els temes importants són els econòmics i tot ho impregnen. Tots i totes  estem pendents del dèficit públic i de l’evolució del mercat de valors. Aprenem que és la prima de risc a la mateixa velocitat que desaprenem què vol dir igualtat de gènere, lluita contra el sostre i les parets e vidre  o  coresponsabilitat. Ara no toca, és prioritari arreglar les coses serioses, i per això res millor que tornar als clàssics: el model de família i de dona clàssic, el model d’educació clàssic, el model de treball clàssic, les fórmules de presa de decisions clàssiques.

S’han acabat els experiments, tot ha de tornar a ser com Déu mana. És a dir: hi ha uns que manen i d’altres que simplement no compten.

Quan aquest és el context, quan la igualtat no toca, estem apostant per deixar en situació de permanent i creixent desigualtat a més de la meitat de la població del país? Precisament quan hi ha crisi econòmica la situació d’aquells que parteixen en condicions de desigualtat empitjora. Les retallades en els ajuts a les famílies, als serveis de cura de les persones dependents, a les escoles bressol o a la sanitat comporten una doble discriminació vers les dones. D’una banda, en tant que treballadores majoritàries d’aquests serveis, i d’altra, perquè són les dones qui majoritàriament assumeixen aquestes tasques a l’entorn familiar quan aquests serveis deixen de prestar-se des del sector públic.

Això si, ens queda el 8 de Març per situar aquest temes a l’agenda, per explicar que no només no hem aconseguit la igualtat entre homes i dones sinó que amb la crisi les desigualtats de gènere estan creixent. Avui sí que toca. En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora podem tornar a situar qüestions com l’impacte de gènere de les retallades als serveis públics, la discriminació salarial o com de lluny estem encara d’aconseguir la paritat o d’establir nous models de presa de decisions més democràtics, on les dones també hi formin part en condicions d’igualtat.

L’increment entre les dones dels contractes a jornada parcial, l’absència de dones als llocs de feina de més responsabilitat i amb millors remuneracions, i els baixos salaris als sectors més feminitzats són algunes de les causes de la bretxa salarial. Aquesta bretxa no només no es redueix sinó que augmenta, i continuarà augmentant si no som capaços d’actuar sobre les causes.

La paritat a les organitzacions, a les empreses i a la política representa la solució a aquestes discriminacions? No, no es tracta d’una vareta màgica que per si sola canviï segles de patriarcat, però es sens dubte un dels mecanismes més potents que tenim per dimensionar la representativitat de les dones a aquest àmbits i apropar-les a la presa de decisions. Perquè potser així, prenent les decisions entre tots i totes, les podrem fer més democràtiques i més justes.

(Visited 6 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,551 Suscriptores

Más temas ...

Gracias Nicolás

Si hay una persona que puede reflejar lo que ha sido España durante su época reciente, esa es Nicolás Redondo.

Leer +

Un año de reforma laboral

Nuestro país está poco acostumbrado a disfrutar de acontecimientos que nos unan como sociedad, de éxitos que nos hagan enorgullecernos

Leer +
Share