En el Blog

Precarietat és explotació

Article de Josep M. Àlvarez a El Punt Avui

Precarietat és explotació. No és bo que les paraules ens amaguin la realitat. I encara menys quan aquesta és tan dura que ni les paraules la poden canviar. Ja fa massa temps que als autònoms per obligació els diem emprenedors, queflexibilitat horària significa realment jornades de 10 hores i que contractació parcial significa que la meitat del salari el cobres en negre, si tens la sort que te’l paguen.

S’ha acabat jugar al joc dels eufemismes. S’ha acabat canviar el nom de les coses quan ens resulta poc assumible, políticament incorrecte o simplement més modern. Si volem afrontar veritablement la dura realitat, no podem endolcir els termes. Així només enganyem. Com ho fa el govern de l’Estat quan intenta que els ciutadans i les ciutadanes acceptin que la crisi és cosa superada i que la previsió de creixement del PIB a Espanya ens portarà a xifres notables de creació d’ocupació. L’EPA del primer trimestre acaba d’esmenar la plana al govern. Els nivells d’atur són insostenibles i l’escassa ocupació que es genera és temporal i pèssimament remunerada. I aquest és el veritable drama al qual assistim. Tot i el creixement en termes macroeconòmics, l’economia espanyola mostra una tossuda incapacitat per crear llocs de treball de qualitat.

Aquest és el veritable èxit de la reforma laboral que va imposar el PP el 2012. Un atemptat directe a l’equilibri entre empresari i treballadors, bàsic per a un funcionament raonable i adequat de les relacions laborals. La reforma laboral ha permès que la precarietat que jo anomeno explotació s’instal·li en el nostre mercat de treball fins al punt que s’ha convertit en un dels seus trets més característics. Per això no valdran reformes de la reforma si volem transformar el nostre model productiu, cosa que dubto que sigui la voluntat de la patronal i el govern. Només serà possible assolir aquest nou paradigma i propiciar una sortida justa i digna de la crisi si abans la deroguem per construir de nou un sistema de relacions laborals que asseguri drets, reforci la negociació col·lectiva i protegeixi la contractació de qualitat en condicions salarials dignes.

Aquest serà l’element central de les reivindicacions del Primer de Maig d’enguany. L’exigència de treball amb contractació estable i amb increments salarials. Precisament allò que ens han arrabassat els poderosos que han utilitzat la crisi per impulsar un model de relacions laborals que s’inspira més en el que regia a l’economia espanyola quan ara fa 125 anys la UGT va convocar a Barcelona la primera celebració del Primer de Maig. Un model basat en l’explotació de la classe treballadora. I qui pot negar-ho quan avui dia els treballadors autònoms subcontractats per alguna de les subcontractes de Telefónica Movistar cobren 700 euros mensuals a canvi de jornades de 10 hores diàries. I com aquest cas n’hi ha milers.

Això és el que volem combatre i combatrem les organitzacions sindicals. Perquè no és just i perquè és antieconòmic, si pretenem com diu el govern crear ocupació i sortir de la crisi. Hi farem front amb totes les nostres forces per molt que la majoria absoluta del PP pretengui fer-nos callar amb campanyes de desprestigi mediàtic, amb lleis mordassa contra la llibertat de manifestació o encausant centenars de sindicalistes per la seva participació en piquets informatius.

(Visited 4 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,497 Suscriptores

Más temas ...

No matar al mensajero

Un periodista debe buscar la información allí donde sea necesario y muchos de los mejores ejemplos del periodismo de investigación

Leer +
Share