En el Blog

Podemos, Ciutadans, propostes i respostes

Fa uns dies, el periodista Jordi Évole a la Sexta ens fa oferir la possibilitat d’assistir al primer debat entre candidats a les eleccions generals convocades per al 20 de desembre. Concretament entre els caps de llista de Ciutadans i Podemos. Albert Rivera i Pablo Iglesias, respectivament. Un debat interessant. Nou format, fresc i aparentment distès. Benvinguts els debats gens encarcarats i també els candidats que fugen del control dels spindoctors per confiar en les propostes com les que ens va servir diumenge passat Jordi Èvole i el seu programa Salvados.

Un debat, val a dir, relativament descompensat en la mesura que el líder de Podemos va demostrar que el terreny en què millor es mou és en el de la retòrica política, dulcificada de valors i grans paraules però sense les tan necessàries respostes que avui demanda la ciutadania. A l’altra banda, el seu homòleg de Ciutadans, que va portar la iniciativa, va fer esforços per fer tangible el seu discurs concretant propostes benintencionades però  en alguns casos plenes d’incògnites.

Unes incògnites que mereixen aclariment. I que en la mesura que Albert Rivera i el seu partit esdevindran actors de primer ordre en l’escena política espanyola, convé que aquests aclariments arribin abans que anem a votar el 20 de desembre.

Al líder de Ciutadans el preocupa la precarietat que s’ha instal·lat en el mercat de treball i també la dualització que fa, segons ell que hi hagi treballadors amb contractes estables, amb drets i salaris dignes i molts altres que sofreixen contractes temporals, parcials i mal pagats. La seva resposta al problema és la creació de l’anomenat Contracte Únic amb indemnització per acomiadament creixent en funció de l’antiguitat. I pregunto: s’acaba la precarietat i la dualitat amb la creació d’un contracte únic? Ens igualarà en qualitat o ho farà en precarietat? El preu serà que la indemnització de 45 dies per acomiadament improcedent passarà a la història? No és millor derogar la reforma laboral que ha disparat la precarietat en el mercat laboral? Esperem resposta.

Comparteixo una altra de les preocupacions d’Albert Rivera. Concretament la que té a veure amb la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris i la indignitat de tenir un Salari Mínim Interprofessional de 640 euros. En aquest sentit, el programa electoral de Ciutadans proposa el que anomenen Complemento Salarial Anual Garantizado, del qual seran beneficiaris els treballadors amb salaris més baixos i més precaris. I jo em pregunto: No és més lògic incrementar el SMI fins als 1000 euros? Perquè han d’assumir el conjunt dels contribuents una despesa econòmica que hauria de sortir d’un repartiment millor i més just dels beneficis empresarials a través de la Negociació Col·lectiva? Amb aquesta proposta, no faran minvar la inversió  pública en polítiques actives d’ocupació? Necessitem resposta.

Sincerament valoro que els debats i més quan són preelectorals, aportin solucions i propostes. No obstant, convé que aquestes propostes vagin molt més enllà d’un titular que sona bé. De fet, sona tan bé que, disculpin-me, ja no me’n refio. Necessitem totes les aclariments que convinguin.  I ens convenen totes.

(Visited 2 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,514 Suscriptores

Más temas ...

Estrés, ansiedad y depresión: ir a trabajar con ansiolíticos

El estrés, ansiedad y depresión, la mala salud mental, no pueden continuar siendo ni estigmatizados ni ocultados en la sociedad ni esconder que, gran parte de estas afecciones, son producidas por causa laboral. Entre un 5 y un 12’5% de las personas trabajadoras van a trabajar con ansiolíticos.

Leer +
Share