No sóc dels que davant la barbàrie i el dolor pels atemptats posarà més èmfasi en l’anàlisi de les causes que no pas en la condemna dels assassinats perpetrats pels gihadistes a París. No obstant, crec que és absolutament ineludible que la resposta que des d’Occident es faci a l’amenaça que ens arriba en forma d’Estat Islàmic vagi acompanyada d’alguna reflexió profunda sobre fins a quin punt també nosaltres en som responsables de la creació d’aquests monstres que ara ens generen tant de dolor.
Diem sovint, amb una fredor que esglaia, que les relacions internacionals són interessos i només interessos. Com si en aquest terreny parlar de valors democràtics, de progrés social, drets i llibertats fos una pura ingenuïtat. Jo dic que el que és una absoluta ingenuïtat és creure no haurem de pagar un alt preu quan es condemnen milions de persones a la pobresa, a la manca de llibertats, privar-los de l’accés a l’educació i a canvi manllevem els seus recursos naturals o els envaïm militarment sense pensar en les conseqüències.
Aquests errors ens venen a visitar i els haurem de combatre. Aquests monstres que no respecten la vida, que s’emparen en una religió o una causa per infringir, des de la deshumanització més absoluta, tot el dolor que poden han de tenir una resposta des de el conjunt de la Unió Europea, i també des del món occidental. Hem de sortir de la perplexitat i començar a construir una proposta que, de ben segur, atacarà els efectes sense deixar d’abordar les causes.
