Falta poc més d’un mes perquè dos joves, el Dani i l’Isma, afrontin un judici acusats de banda armada per participar en la Vaga general del 29N de 2012. Segons la Fiscalia, portaven material inflamable a les motxilles i uns walkies per comunicar-se i coordinar-se pretesament en la seva acció violenta. Se’ls demana nou anys de presó pels delictes de desordre públic, danys a la seguretat vial, lesions i resistència. Sense paraules.
El Dani i l’Isma són dos joves compromesos, involucrats sindicalment, implicats socialment, universitaris, gent preparada i conscient que cal donar la cara en aquests temps de retrocés democràtic, de lluita per un drets que ja havíem conquerit i de combat pel seu futur. Un futur de benestar i llibertat que, sembla ser, representa una amenaça per als poderosos. I és que han arribat a la conclusió que per protegir els seus interessos, nosaltres, la immensa majoria, hem de prescindir dels nostres drets, limitar les nostres llibertats i assumir resignadament que viurem i treballarem per ser pobres i al seu servei.
Com el Dani i l’Isma, més de 300 sindicalistes arreu de l’Estat espanyol han estat encausats per la seva participació en aquella vaga general i altres conflictes. En un procés que no persegueix un altre objectiu que atemorir la gent perquè deixi de reivindicar activament allò que vol i mereix. Aquest procés no vol una altra cosa que instal·lar en el subconscient col·lectiu que millor no dir, millor no fer, millor ni pensar. Pretenen convertir-nos en ovelles d’un ramat silenciós i submís que acata obedient les decisions dels que les poden prendre perquè els ve de casta, perquè manen i ho han de continuar fent.
El govern de l’Estat, el govern del Partido Popular, ha obert una causa general contra el sindicalisme. Perquè representa un obstacle per als seus plans. Segurament l’obstacle més organitzat, més eficaç i mes fort que mai no s’han pogut trobar. Per al Partido Popular no és suficient reformar l’Estatut dels Treballadors per acomodar-lo a les necessitats d’una patronal carrinclona i sectària que ja no vol negociar, ja no vol redistribuir riquesa i que ha abdicat de ser motor productiu. Una patronal que només vol manar sense repartir els beneficis que aconsegueix amb càrrec a la precarietat laboral d’una societat que ha fet un sacrifici ingent en salaris i condicions de treball.
Aquest govern que ens mana, el que vol és construir una societat desmobilitzada, amenaçada per un codi penal de classe que castiga la manifestació mentre decreta amnisties fiscals als evasors i entorpeix el dret a la justícia per als més humils. Aquest govern del Partido Popular ens assenyala als sindicalistes com l’enemic i anuncia una ofensiva contra tot el que representem i contra totes les eines al nostre abast per defensar es nostre interessos. La criminalització del dret de vaga n’és un exemple evident.
L’Isma i el Dani, els nostres joves companys, són el cap de turc d’aquesta ofensiva i no els deixarem sols. Que ni s’ho pensin per un moment. Els defensarem perquè són innocents i perquè representen la resistència contra la submissió, l’esperança contra la resignació i la llibertat contra la por. Començarà a Barcelona un moviment social de suport i solidaritat amb aquesta dos joves que farà de la seva lluita un clam de justícia. Perquè el Dani i l’Isma som tots.
