Setmana crucial per al procés que vivim a Catalunya. S’apropa el moment en què el president de la Generalitat de Catalunya ens convocarà a les urnes el 9N per decidir el nostre futur. I també de manera indefectible s’acosta el moment en què el Govern de l’Estat –perquè aquí, al contrari del que passa a la resta de països, ja se’ns ha dit que serà així- i el Tribunal Constitucional revocaran la llei de consultes no referendàries i el decret de la consulta. Però la cosa no s’atura. En aquest joc d’estratègies, desgraciadament, s’ha abandonat la principal: el diàleg i la negociació.
I no me’n puc estar de dir que la pitjor part se l’emporta el govern que presideix Mariano Rajoy. Molt més que immòbil, hieràtic, l’executiu central continua emparant-se en una interpretació tan interessada com dubtosa de la Constitució per negar el que el sentit comú farà que s’obri pas indefectiblement. I és que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen dret a ser consultats en una votació no vinculant sobre quina és la relació que ha de tenir Catalunya amb l’Estat espanyol.
Per això, ha arribat l’hora que se superin els discursos amenaçadors i també les declaracions d’amor sense efectes pràctics i es passi a la política de veritat. A la que s’orienta necessàriament a solucionar els conflictes, la que busca acords i generar consensos per donar viabilitat, en aquest cas, a la democràcia i a la llibertat dels catalans i les catalanes per votar.
És per això que l’exemple d’Escòcia, molt més enllà de resultats, creix cada dia. El veritable èxit del procés escocès és que és fruit del reconeixement mutu, del sentit comú i del fet que prevalgui l’esperit democràtic per trobar sortides a qüestions que, de no ser així, poden derivar en conflictes molt més difícils de solucionar. Només com ha estat a Escòcia es poden abordar d’una manera serena, argumentada i prou racional la sortida d’un carreró com aquest en el que ens trobem per culpa de la manca de diàleg i propostes.
Cal que el Govern de l’Estat deixi de negar la política darrera d’informes dels advocats del Estat i afronti d’una vegada per totes que el que està passant a i amb Catalunya no s’arregla amb el codi penal a la mà, sinó amb voluntat d’entesa, seducció i coratge polític. Sí, també de coratge polític.
