En el Blog

Les vagues són per al metall

Això és el que deuen de pensar molts, constatant els seus comentaris sobre el procés de vaga i mobilització que estan protagonitzant els treballadors i les treballadores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És a dir, TV3, Catalunya Ràdio i Interactiva. Segons sembla, la ràdio i la televisió públiques i nacionals d’aquest país són ens que han de funcionar a cop de patriotisme i els i les professionals que les fan possibles no estan legitimitats per dur a terme qualsevol acció en el marc legal, com és el dret de vaga, per defensar i protegir els seus també legítims interessos laborals.

Deu ser que per a molts opinadors d’aquest país nostre, la vaga és cosa de treballadors i treballadores de fàbrica. D’obrers de granota i greix a les mans.  Res a veure amb aquests professionals i menys si treballen en un mitjà de comunicació tan important com aquests. Els castren doncs, la seva possibilitat i el seu dret a defensar-se. I ho fan perquè en el fons pensen dues coses: d’una banda, que no ho són, de treballadors; i d’altra banda, que treballar a TV3 o a Catalunya Ràdio els col·loca en la llista dels privilegiats perquè tenen feina i, a sobre, dignament remunerada. Quin luxe, oi? Doncs sí, un veritable luxe babilònic en aquests temps de retallades salarials, pèrdues de drets socials i laborals i futur incert.

Es deuen pensar que els professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es mereixen una rebaixa salarial (una més, no ho oblidem), perdre el seu conveni propi i passar a regir-se per un d’estatal (quina paradoxa en aquests temps del dret a decidir) i ser criminalitzats per corporativistes i insolidaris, mentre veuen com es privatitzen serveis essencials com la gestió publicitària.

Haurien de pensar determinats opinadors que la batalla dels treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és estratègica per evitar que es continuïn degradant les condicions laborals -ja molt precàries- en el conjunt del sector audiovisual i dels mitjans de comunicació. O algú es pensa que si ells perden, això no afectarà encara més les productores i d’altres mitjans? És que TV3 ha deixat de complir la funció de motor econòmic de tota una indústria que necessita aquesta referència imprescindible? No és això el que se li demana a través d’un contracte programa?

Correm el risc de fer el joc als que, com va passar amb TVE, volen fer-nos creure que els mitjans de la ‘Corpo’ són insostenibles econòmicament, cars i en el fons, tan sobredimensionats com poc productius. I ningú ha demostrat que res d’això sigui cert. Al contrari, la despesa es retalla però es mantenen els lideratges en audiència, la qualitat de la producció no minva i la seva funció social, cultural i lingüística és plenament vigent. I això és absolutament indissociable dels i les professionals que igual que es deixen la pell en què aquests mitjans vagin endavant també defensen amb vagues, ungles i dents el seu conveni col·lectiu, digne, per cert.

(Visited 9 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,514 Suscriptores

Más temas ...

Estrés, ansiedad y depresión: ir a trabajar con ansiolíticos

El estrés, ansiedad y depresión, la mala salud mental, no pueden continuar siendo ni estigmatizados ni ocultados en la sociedad ni esconder que, gran parte de estas afecciones, son producidas por causa laboral. Entre un 5 y un 12’5% de las personas trabajadoras van a trabajar con ansiolíticos.

Leer +
Share