La Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) ha celebrat avui el seu 3r Congrés. Una reunió que ha esdevingut un veritable punt d’inflexió en aquesta organització que va néixer l’any 2001 impulsada per la UGT de Catalunya. Al llarg de tots aquest anys de treball intens, amb dificultats però sempre endavant, la CTAC ha assolit un dels seus principals objectius: ser el principal referent per als treballadors autònoms a Catalunya, els que ara s’anomenen emprenedors, però que sota aquesta denominació amaguen molts i molts treballadors i treballadores que són els amos del seu negoci, l’únic treballador contractat i els seu propi financer.
Una aventura que de vegades té a veure amb la pròpia voluntat de posar en marxa un projecte empresarial, però que en massa ocasions no és fruit d’aquesta decisió sinó una imposició d’empreses que han trobat en aquesta modalitat de treball una fórmula perfecte per abandonar el vincle laboral per un de mercantil amb els treballadors, convertint-los en falsos autònoms.
Aquest va ser un dels debats més potents que la UGT de Catalunya va haver d’afrontar tenint en compte que la nostra organització sindical principalment representa els interessos dels treballadors per compte aliena i la figura de l’autònom generava aquests dubtes que abans esmentava, en la mesura que representava la precarització de les condicions laborals. No obstant, la UGT de Catalunya no va voler defugir la realitat. No va voler donar l’esquena a una realitat que, com s’ha vist, s’ha acabat imposant i necessitava d’una resposta organitzada, representativa i que fes d’altaveu de les reivindicacions d’aquest col·lectiu, que avui ja aplega milions de persones.
Avui la CTAC culmina una part de trajecte, la de la seva consolidació com a organització assolint el reconeixement de l’administració com a organització representativa dels treballadors autònoms a Catalunya. Però inicia una altra, la de la seva aposta per incrementar la qualitat dels serveis que presta als seus associats i associades, una qualitat que ha quedat també demostrada amb el creixement de la seva base social.
Aquesta nova etapa ha de donar encara més força i potència a la CTAC, perquè les seves reivindicacions tinguin un reflex legal, perquè les necessitats i els drets dels autònoms sigui recollits de manera que problemes com el de la morositat -principalment de les gran empreses i de la pròpia administració-, la cobertura de la seguretat social o l’accés a la prestació d’atur esdevinguin veritable elements de seguretat i no demandes que governs com el del Partido Popular assumeixen de cara a la galeria però a l’hora de la veritat mira cap a una altra banda.
N’estic segur que la CTAC continuarà amb més força i empenta el seu camí d’èxits, com ho estic que la UGT de Catalunya caminarà al seu costat en una aliança que el temps s’ha encarregat de demostrar eficaç i necessària.
