Us reprodueixo l’entrevista que em van fer al diari Avui per motiu de l’1 de maig
Quina és la relació amb altres sindicats, hi ha veritablement unitat sindical?
La relació amb CCOO és bona. Tots dos sindicats tenim milers de persones treballant conjuntament en empreses i som membres de la Confederació Europea de Sindicats.
Hi ha sindicats, com la USOC, que se senten marginats i denuncien que no es dóna aquesta unitat…
A Catalunya hi ha dos grans sindicats que tenen més del 80% del vot i el sindicat que se situa a continuació no arriba al 3% dels vots. La unitat no depèn dels grans sindicats, sinó de la decisió dels treballadors a l’hora de votar els seus representants. Aquest és un principi que no és gaire discutible.
¿Se sent còmode el sindicat amb aquest govern o troba a faltar l’anterior de CiU?
La veritat és que el temps passa tan de pressa que costa recordar les relacions que tenies amb altres governs. No és just fer comparacions, perquè cadascú té el seu moment i les seves circumstàncies. Hem tingut una relació extraordinària amb l’expresident Pujol i amb aquest govern hi ha un diàleg que ja ens ha permès arribar a acords importants.
Però la sortida de Rañé del govern ha dolgut…
El president té la facultat de canviar el seu govern i si ell considerava que s’havia de fer un canvi, doncs a mi em sembla bé. No amaguem que la sortida de Rañé ens ha dolgut per raons de sentiment col·lectiu del sindicat. Amb el pas del temps es valorarà més positivament la gestió de Rañé, sobretot la seva feina en aspectes laborals i la manera com ha afrontat els nombrosos tancaments d’empreses que s’han produït en els últims dos anys. La seva gestió de la política industrial o energètica ha sigut més discreta.
Precisament una de les grans crítiques que se li fa aquest govern és la seva pobra política industrial…
En els últims anys hem patit tancaments ferotges, fins i tot comparables als moments més durs de la reconversió industrial. Hi ha sectors que no es poden salvar, però d’altres sí. En aquest últim cas és on tot el govern s’ha d’aplicar de veritat. UGT i CCOO hem plantejat al govern la necessitat de crear un fons de 80 milions d’euros per finançar la posada en marxa d’accions de viabilitat en aquelles empreses que poden tirar endavant. El govern central també s’hauria d’implicar en aquest fons, perquè Catalunya ha hagut d’afrontar tota sola les grans reconversions industrials. El govern central, per exemple, no s’ha implicat en el sector tèxtil amb la mateixa força que en el naval.
Malgrat la crisis industrial, l’economia catalana sembla que està funcionat bé…
Amb creixements al voltant del 3% no és pot dir que les coses no van bé, encara que hi ha indicis que poden fer pensar que la situació es pot capgirar. L’arribada d’immigrants està impulsant el consum intern, però no podem fiar-ho tot als serveis i la construcció.
Preocupa la UGT la poca comunicació entre Foment del Treball i la CEOE?
Jo crec que preocupa el conjunt de la societat catalana. Com a català jo no puc deixar de sentir-me agredit i insultat pel president de la patronal espanyola. Hi ha una diferència molt clara entre les dues organitzacions: la CEOE està molt compromesa amb el PP, mentre que no tinc la mateix sensació respecte a Foment. La relació amb la patronal catalana és bona, però també millorable.
Les patronals i el govern han demanat reiteradament moderació salarial per contenir la inflació…
El que podem dir en aquest punt és que els beneficis empresarials han crescut en els últims anys molt per sobre de les alces salarials.
