En el Blog

Precarietat explotació esclavisme

Continua el conflicte dels treballadors i les treballadores de Telefónica Movistar. Casa malament que la companyia mantingui uns beneficis nets d’entre el 15 i el 20% amb uns ajustos draconians que, com sempre, pateixen aquells que es troben al final d’una cadena de subcontractacions que ja no se sap quin és el valor afegit que aporten.

L’última baula d’aquesta cadena de subcontractes que comença amb Telefónica Movistar i que acaba amb l’empresa Elecnor són els treballadors autònoms. La part més feble i més indefensa.  Que van ser obligat a convertir els seus contractes laborals en relacions mercantils sobre la base d’una promesa: que cobrarien més i gaudirian d’una major flexibilitat horària. Era mentida. No ha estat així. En aquest mercat de treball que s’està precaritzant per moments, la font del negoci no és la productivitat, la innovació tecnològica o la qualificació dels treballadors, sinó l’externalització de la producció a mans d’una empresa que llogarà la feina més barata. Res més que això.

Aquesta és la lògica de benefici d’aquest negoci. Movistar subcontracta a Cobra. Cobra fa exactament el mateix amb Elecnor i, aquesta, per assegurar-ser marge de guany, transforma els treballadors contractats en autònoms als qui factura els serveis per tal d’estalviar-se la Seguretat Social de la plantilla. Tres nivells de contractació amb tres nivells d’explotació fins arribar gairebé a l’esclavisme.

El problema és quan l’empresa matriu, Movistar, tot i mantenir un nivell positiu de beneficis, decideix aplicar ajustos per incrementar els dividends de la companyia. Aleshores l’ajust també cau en cascada, aplicant-se inexorablement fins arribar a establir unes condicions de 700 euros al mes a canvi de 10 hores de treball diari. Inacceptable. I encara hi haurà qui qualifiqui aquests treballadors autònoms com a emprenedors o petits empresaris. El cinisme semàntic al que estem arribant quan parlem de relacions laborals en aquest país és inassumible.

Els treballadors i les treballadores han començat un procés de mobilització que serà dur. Però no queda una altra via que afrontar amb contundència una política laboral que, desgraciadament, s’ha convertit en la modalitat clàssica en moltes empreses de serveis al nostre país. El benefici de les empreses s’obté gràcies a l’explotació del treballador. Li diuen precarietat, però aquesta paraula no deixa de ser un eufemisme, quan la traducció real és l’eliminació de drets laborals, jornades interminables i salaris de misèria. Explotació, camí de l’esclavisme.

El retrocés en termes de drets, salaris i qualitat de la contractació que ha experimentat el nostre mercat de treball ha estat brutal. Els anys de la crisi econòmica han estat la gran excusa perquè la patronal més dura i carrinclona hagi pogut posar en pràctica el seu programa més dur, el seu model de relacions laborals més extrem i injust, el seu capitalisme més salvatge i explotador.

I ho ha fet de la mà del govern del Partido Popular i de la seva reforma laboral de 2012, l’agressió més potent que hem patit els treballadors i les treballadores d’aquest país en democràcia. Només ens queda un camí si volem recuperar drets, si volem reconstruir un mercat de treball que es basi en els drets i l’equilibri entre contractats i contractants, i és derogant aquest reforma laboral. Només així aconseguirem sortir veritablement de la crisi i fer-ho d’una manera justa, sostenible i equilibrada. Només així aconseguirem crear ocupació de qualitat i no aquests llocs de treball de precarietat màxima que només serveixen perquè el govern faci la seva propaganda electoral. El que passa als companys de Telefònica Movistar és només un exemple. I ens ha de servir per saber que, com ells, només la mobilització , la sindicalització i la reivindicació ens permetran avançar.

(Visited 15 times, 1 visits today)

Comparte ...

Suscríbete al blog

Introduce tu correo electrónico para suscribirte a este blog y recibir notificaciones de nuevas entradas.

Política de Privacidad RGPD
313,497 Suscriptores

Más temas ...

No matar al mensajero

Un periodista debe buscar la información allí donde sea necesario y muchos de los mejores ejemplos del periodismo de investigación

Leer +
Share