Encara recordo l’alegria i la sorpresa, perquè no dir-ho, que em va causar descobrir que Nicolau Casaus, el vicepresident del Futbol Club Barcelona i una de les persones de les quals el barcelonisne guarda i guardarà un millor record i estima, havia estat afiliat i dirigent de la UGT durant els difícil anys 30 i durant la guerra civil. Conèixer el vincle d’aquest gran culer i empresari del tèxtil amb el nostre sindicat em va omplir d’orgull.
Va ser com trobar una prova fefaent d’allò que no deixo de repetir i repetir i que no és una altra cosa que el sindicalisme està ple a vessar de grans persones, d’homes i dones d’una generositat tan sols comparable amb la humilitat i l’anonimat des del qual treballen cada dia en defensa dels interessos dels seus companys i companyes.
El dia 17 d’abril a les 12 del migdia, la Sala 1899 de les instal·lacions del FC Barcelona acolliran la presentació del llibre “Nicolau Casaus, ugetista i culer”. Serà un acte obert a tothom que comptarà amb la presència del president de club, Josep Maria Bartomeu. Un acte per descobrir una part també del nostre passat com a organització.
La història ens havia amagat, per culpa de la llarga nit del franquisme, que Nicolau Casaus quan era jove havia estat sindicalista a la seva comarca de naixement, l’Anoia. Ens havia robat el privilegi de saber que aquest prestigiós empresari del tèxtil i dirigent barcelonista, era un jove ugetista absolutament compromès amb els ideals de justícia, progrés social i catalanisme. Les pors de l’endemà de la guerra que el feixisme a Espanya havia declarat a la llibertat i la democràcia van sepultar que Nicolau Casaus havia estat condemnat a cadena perpètua i que va complir cinc anys en diferents presons espanyoles per ser republicà i d’esquerres.
Va ser tan així que quan la UGT de Catalunya el va fer un reconeixement públic l’any 1995, concedint-li la medalla d’or del sindicat durant la celebració dels Premis Primer de Maig, abans va voler consultar-ho amb la seva família, a la qual havia promès després de tot el patiment i la repressió que no tornaria mai més a participar de cap activitat política o sindical.
Ara que presentem aquest llibre que recupera aquest petit bocí de la història del nostre país a través de la història personal i gens coneguda de Nicolau Casaus, confirmo la meva convicció que en el fons mai no va abandonar els seus ideals. Simplement els va canalitzar de manera intensa i magnífica a través de la seva altra gran passió, el Futbol Club Barcelona. Humilment, penso que Casaus es va entregar al Barça de la mateixa manera que es va entregar en la defensa dels treballadors quan era un jove dirigent de la UGT de Catalunya. Amb cos i ànima. El seu lideratge, la seva potent oratòria i el seu profund compromís social el va abocar en la defensa del catalanisme a través del club blaugrana, en l’ampliació de la seva base social i en la seva projecció internacional.
Amb aquest llibre escrit pel periodista i historiador Jordi García-Soler, que editem conjuntament el FC Barcelona i la UGT de Catalunya, molta gent descobrirà amb la mateixa alegria que ho vaig fer jo fa més de 20 anys que Nicolau Casaus va ser un lluitador pels drets socials, per la llibertat i pe la justícia; que el gran vicepresident del Barça durant gairebé un quart de segle va patir pels seus ideals republicans i que l’empresari del tèxtil de l’Anoia abans havia estat un jove i apassionat sindicalista.
