Neix a Belmonte (Astúries) el 20 de març de 1956.
Cursa estudis de Formació Professional a Noreña (Astúries).
L’any 1975 es trasllada a Barcelona i comença a treballar a l’empresa Maquinista Terrestre y Marítima (actualment Alstom). Aquell mateix any s’afilia a la Unió General de Treballadors. Aquí té el primer contacte amb la llengua i la realitat social catalana i és quan s’interessa per aprendre la llengua del país.
El 1976 és escollit secretari d’Acció Sindical de la secció sindical de la seva empresa, i membre del comitè d’empresa de la Maquinista des de les primeres eleccions sindicals.
El 1980 esdevé secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. A partir d’aquest any assumeix diferents càrrecs al sindicat. El més destacat és el de secretari general del Sindicat del Metall de Barcelona, el sindicat amb més afiliació de la Confederació.
L’any 1988 torna a ser elegit secretari d’Organització de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya i membre del Comitè Confederal.
El 1989 és escollit president de la Comissió Gestora de la UGT de Catalunya, i el maig de 1990, el VIIIè Congrés de la UGT de Catalunya l’elegeix com a secretari general de la UGT de Catalunya. Des d’aleshores és membre del Consell Social de la Llengua Catalana.
L’any 1993 impulsa la creació de l’Associació Sindical Interregional dels 4 Motors per Europa, on es troben integrats els sindicats de Catalunya, de Llombardia, de Baden Württemberg i de Roine – Alps, afiliats a la Confederació Europea de Sindicats. Amb la idea que la UGT de Catalunya ha d’anar cap a la construcció d’un sindicat nacional articulat amb una confederació europea de sindicats.
En el IXè Congrés de la UGT de Catalunya, el 1994, surt reelegit secretari general de l’organització, i torna a ser reelegit en els cinc congressos posteriors, el Xè (1998), l’XIè (2002), el XIIè (2005), el XIIIè (2009) i el XIVè (2013).
Quan accedeix a la Secretaria General del Sindicat l’any 1990 emprèn una nova línia política de compromís amb el fet nacional que s’encamina, entre d’altres, a reforçar la sobirania de l’organització catalana. Catalanitzar-lo des de dues vessants: la llengua (el sindicat ha fet un esforç molt important de normalització lingüística en les seves relacions externes i internes, a través del seu Servei Lingüístic, la creació i consolidació del qual va propiciar) i alhora treballar per la construcció d’un marc català de relacions laborals autònom. El compromís del sindicat amb els treballadors li fa entendre que la normalització lingüística en el món laboral ha de posar el català a l’abast dels treballadors com un dret que els pertany i com un element per garantir i potenciar la cohesió social.
En aquesta línia, es va endegar i consolidar la publicació Les notícies de llengua i treball -que va sortir per primera vegada l’any 1997-, coparticipada per la UGT de Catalunya, la UGT de les Illes Balears, la UGT del País Valencià i la CFDT de la Catalunya Nord.
L’any 2003 rep el Premi d’Honor Lluís Carulla (abans, Premi d’Honor Jaume I) en reconeixement de la seva tasca en l’impuls de la llengua i cultura catalana en l’àmbit sindical.
Contribueix també a la consolidació i engrandiment de l’organització impulsant el treball en diferents àrees de magnitud social i sindical amb la creació de serveis específics dins el sindicat, com AMIC (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya), CTAC (Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya) i Avalot (Joves de la UGT de Catalunya).
Josep Maria Àlvarez és el primer dirigent sindical que va crear el seu propi bloc. Des de la seva intuïció sobre l’evolució de la societat ha apostat pel desenvolupament de la presència del sindicat a la xarxa, així com la incorporació de l’audiovisual com una eina de primera magnitud de la comunicació sindical. En aquesta línia va impulsar la creació de la Xarxa de Blocs Sindicals i del Canal UGT.
